13.1.07

Poema estrenat en l'acte de nomenament com a filla adoptiva d'Argentona

13 de gener 2007

Filla adoptiva d’Argentona

m’heu fet avui, quina alegria!

Però ho mereixo? Han dit que SÍ

els meus Amics del cor, que ho són,

i tots els de la poesia

I perdoneu la vanitat

perquè el meu “ego” afegiria

que gairebé tothom em veu

part de la Vila, de vosaltres,

i més d’ença que tinc la Mel

que fa petons a qui li parla.

Sap que us estimo, i ella amb mi

sempre és fidel i solidària.

Des de molt jove vaig voler

viure en un poble de muntanya,

no a la ciutat, on vas pel món

fet un no-res, com un fantasma,

i on si et fas mal o si caus mort

ningú no et dóna ni una llàgrima.

Vam venir a Argentona fa més de mig segle.

De la pàtria meva, que no és part de mi,

sinó que hi vaig néixer,

ni records no en tinc.

Allà on vius t’ho estimes...

Sou la meva pàtria perquè visc aquí.

I jo aquesta pàtria que és la pàtria xica,

la voldria veure feta un pom de flors,

que no creixi massa, com un monstre negra,

que conservi intactes els conreus i el bosc,

i que tingui places i racons amables

on els nens i els avis puguin prendre el sol.

Neta i atractiva com les noies joves

que les seves gràcies les gaudeixin tots!

Quan els pobles creixen, creixen,

sota un ritme incontrolat

que el que vol és enriquir-se

mai el bé de tots plegats,-

van perdent la gràcia

i la seva intimitat.

Són un cúmul de problemes,

són incomodes, vulgars.

M’heu fet filla d’Argentona!

ho agraeixo de tot cor!

Jo, de filla me’n sentia,

avui tinc la pretensió

de pensar que el que ara guanyo,

amics meus, és Veu i Vot !

I com que ja sóc de l’Edat Tercera,

-Primaveres d’Or, riques primaveres-

i m’ha costa molt, molt arribar aquí

puc donar consells que ningú no escolta.

però els donaré per si algú en pren nota.

“En bé del poble d’Argentona,

que vol dir bo per a tothom,

us convindria fer una pinya

de grups, grupets i associacions,

siguin de dretes o d’esquerres,

de dalt, o de baix, potser d’enlloc,

de color blanc, de color negre,

de cap color, de tots colors,

sempre fidels a una consigna:

“tots per a un, un per a tots”.

I no ho digueu només de boca:

posi tothom el seu esforç !

Tan sols la unió fa la força;

ho ensorren tot les divisions,

i els interessos monetaris,

i el poc criteri i l’ambició !

Com bona gent que protegeixen

la seva historia, els seus entorns

vetlleu les seves ruralies,

boscos i prades, mines, fonts

les seves cases centenàries

un patrimoni que és un goig!

Com m’agradava l’antic poble !

Ara s’eixampla, gros i gros,

impersonal, com fet en sèrie:

només ciment i ferro i llot!”

Oh dolça Vila d’Argentona !,

si li pogués donar el meu cor

la vetllaria com les mares

guarden els seus petits nadons;

l’adornaria amb fonts gelades,

i refilets de rossinyols,

i una catifa de roselles,

i una corona de petons,

i com si fos la meva mare

l’adoraria de genolls !

perquè és la nostra pàtria xica

dins de la pàtria que és el món !